Biel, Gerard

La meva nit té dues llunes
Per lliurar-me la claror del meu camí.
Un deliri fet a mida del meu pas.
Una clenxa de gaixiva a la noguera.
La paleta de colors del meu mural.

El meu dia dos matins
Per viure la gaubança d’un nou jorn.
Una festa sense hora de termini.
Un cel i un mar, focs d’artifici.
Un viatge, un regal nou per obrir.


I tots dos sumen tres cors dins el meu cos
M’esperonen bategades l’esperit
No em preguntis quin és més bonic dels dos
Perquè és tasca molt difícil d’escollir.



Us estimo, ninos

Sinonímia - Somni - Cat!

-------Espasa de fusta
-----------Baralla de cartes
-------------Muntanya refugi
-------------Platges encantades------De torres---de sal-- ----------i castells de sorra
-------------Sol a l’arenal I dins l’aigua l’ombra Espina forjada D’escuma mullada
-------------Ferida invisible Paisatge inefable Fals de plastilina Per lluites sensibles
-------------Mai més reis Ni classes socials La memòria ens recorda que som animals
------------Felins que esgarrapen d’una revolada la seva carn tendra qui gosi tastar-la
-------------Rèptils com saures que per aconseguir  guanys no tenim escrúpols
------------Esclafant germans, fustigant vells amics, trepitjant companys. Veig
----------Nines i nins Per tots els infants. Anar a tot arreu només caminant
-----------Prou benes inútils pels ulls de la historia. Del pobre innocent
------No vessa més sang. No vull ja més guerra per un tros de terra
--Tot això és un somni i en sóc prou conscient Ferida invisible
--Recorda memòria. Baralla de cartes i espases de fusta
-------Petites històries que explicava l’avi, la nostra
----Cultura, el cor mil.lenari. Tambors de victòria
---Per una derrota. Farcells a l’esquena, exilis
-----Forçats. Cartes d’enyor per la
----Terra estimada, desades al
--Calaix de la vergonya, es
Barregen amb l’orgull,
-La rauxa i el seny
--Aquest somni
--Que m’acull
D’un poble irreverent
I Catalunya inde
------pendent.

Escolta mar,

He vingut a veure't com cada nit
per a sentir-me prop per darrera vegada
dels teus batecs de sal, des de la terra.
Per a sentir-me per fi destinatari
de la teva immensa abraçada.

He portat a ròssec totes les vides
que m'has ofert en cada bateig, cada nit.
I aquí les tens, perquè les desis
barrejades entre les altres i les ofereixis
al més desgraciat dels teus nàufrags.

Ara sóc deixeble de les secretes confessions
que totes les nits engrandeixen la teva saviesa.
Nits on en la lluita entre aigües sabedores
s'amaguen les paraules dels individus.
Com jo les desprenia del meu cos la nit passada.

Rei dels ports, bufó d'ultramar

Cavalques lliscant pel camí inexplorat.
Amb la teva presència altiva,
Quilla que el talla t’aboca al destí
Reforçat baticul, masteler abanderat.
Ondeges a popa el guarnit estendard,
Rei dels ports, bufó d’ultramar

Brisa boirina que bufa de proa
Es fa Tramuntana que gronxa messana.
La popa se’t corba, la brea s’esmuny,
Sense obra viva que es vegi damunt.
Has perdut el vent d’ajuda i vas
A la deriva pel mar dels morts.

Cents de norais vora el salnitre,
Supliques demanes en ser atacat,
Cents de timons o ales per veles,
O l’àncora arriada i ferm el través
Passejades d’aigua damunt el castell,
Cabrestants dansaires t’escarpien la pell.

Lluita ferotge que et doblega la fusta
Descobreix sinistre la teva derrota,
Enfonsant la bitàcola i la soledat
De desèrtiques cabines abandonades,
Que allotjaven els nàufrags ara restant
A la deriva pel mar de morts.

Per tu mama

Va florir el mes de març
quan neixen flors de primavera
una nena, que faltava
una nena que no hi era.

És la filla, és la nena
La que juga amb les joguines
Qui dibuixa els seus dibuixos
Qui il·lusiona els seus desitjos
qui s'emporta les carícies
que la cuiden, que la mimen.

Sempre té cura dels altres
És la filla i és la nena
És la Teresa

Sempre fa sentir-te bé
Atenta sempre al teu costat
I si troba adversitats
Un somriure, i punt i a part

És la mare, és la nena
La que em dóna les joguines
qui dibuixa els meus dibuixos
Qui il·lusiona els meus desitjos
Qui em dóna les carícies
Que em cuiden, que em mimen.

Sempre té cura dels altres
És la mare i és la nena
És la Teresa

Som per celebrar, per agrair
tot el que hem après amb tu
és la nostra identitat
tot el que ens has ensenyat.

Quan em venen els records
Quan em venen els records
De tots els anys que han anat passant
No hi ha dia que no em trobi
A la Teresa al meu costat.

Ara és l'àvia i és la nena
La que els dóna les joguines
Qui dibuixa els seus dibuixos
Qui il·lusiona els seus desitjos
Qui els dóna les carícies
Que els cuiden, que els mimen.
Sempre té cura dels altres
És la mare i és la nena
És la Teresa

Ara és l'àvia i és la mare
i és la filla i és la nena

Per tu...

m a m a



Lletra de la cançò "Per tu mama" dedicada a ma mare en el seu 60è Aniversari.