dijous, 6 de novembre de 2008

Biel, Gerard


















La meva nit té dues llunes
Per lliurar-me la claror del meu camí.
Un deliri fet a mida del meu pas.
Una clenxa de gaixiva a la noguera.
La paleta de colors del meu mural.

El meu dia dos matins
Per viure la gaubança d’un nou jorn.
Una festa sense hora de termini.
Un cel i un mar, focs d’artifici.
Un viatge, un regal nou per obrir.


I tots dos sumen tres cors dins el meu cos
M’esperonen bategades l’esperit
No em preguntis quin és més bonic dels dos
Perquè és tasca molt difícil d’escollir.



Us estimo, ninos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada