diumenge, 7 de juliol del 2013

Sóc català

Generalitzant, no tinc res en contra d'Espanya i molt menys contra els espanyols. Han estat molts anys intentant anar pel mateix camí, intentant construir un pont de cooperació que s'ha trencat, potser perque els fonaments mai han estat assegurats. No. No hi tinc res en contra. Al contrari. Els aprecio i els respecto... Fins i tot respecto a tots aquells que enganyats, es creuen la seva pròpia mentida i s'inflen com un globus ple d'odi, per una històrica i sistemàtica influència que l'ha esdevingut. Però ja se sap que d'energúmens n'hi ha a tot arreu i al final el globus acaba explotant deixant milers de trossets d'ignorants intolerants escampats per tot arreu preguntant-se per què?

Per què no s'entén que ser Català es un sentiment? Avui podríem ser de qualsevol altre país del món i seguiríem sentint-nos catalans. Igual que els que se senten espanyols i ningú es molesta per que se'n sentin...
Des de quan s'imposa un sentiment a qui no en te cap altre que el sentiment propi? Què puc fer si no sento els colors de la bandera ni l'himne d'Espanya?  Tampoc sento els colors de la bandera d'Andorra, o la d'Itàlia, la d'Alemanya, o la de Bèlgica... Em diu la constitució que haig de sentir quelcom que no sento?

Soc d'una terra, com qualsevol altre ciutadà del món, que s'estima, creu, i lluita per seguir sentint-la en pau,  sense perdre la identitat, la cultura, la llengua, i moltes altres coses que ens diferencien  i a la vegada ens apropen de la resta.





No vulgueu mai fer-nos ser el que no som, ( per bé o per mal), creien que aixi, amb la força de la política, fins i tot amb el "joc brut" que actualment hi ha sobre el tauler, aconseguireu calmar a tot un poble que no son el que voleu que siguin. Som Catalans! ...ara espanyols i europeus. Però en temps de guerres i conquestes, qui sap si ara podríem haver estat catalans, italians i europeus, o catalans, francesos i europeus. Fos com fos, sigui com sigui  l'únic que no canvia ens aquests supòsits es la nostra identitat europea, per ubicació, ni la nostra identitat catalana, per sentiment!

Malgrat tots els esforços de molts odi-englobats, ser català no vol dir ser anti-espanyol. I a més, es pot ser anti-espanyol sense ser català i  es pot ser pro-català sent espanyol.

Seguim lluitant, seguirem lluitant. Per que el sentiment català, esdevingui pròpiament una realitat lliure, per seguir construint amb la força de l'amor, el seny i la rauxa d'un poble identitari dins la pluralitat que el magnifica que creix i es justifica dins un Estat Propi.

I el futur? La història  s'entén (s'explica)  diferent depenent dels ulls que la miren. Però estic convençut que no molt tard, els catalans escriurem una pàgina més d'aquesta història de diverses realitats , amb la intenció de reescriure-la les vegades que calguin per alliberar-nos (d'un sentiment que no és el nostre).

1 comentari:

  1. Un bon post, m'agrada com ho dius. Un sentiment que no volem ni podem canviar. Una estimació per la nostre terra, la nostra llengua i les nostres coses. Com tothom. Ells també la tenen. Com poden no entendre-ho?

    Gràcies per afegir-te a la Via de blogs per la independència. Ens enllacem l'11 de setembre!

    Seguirem lluitant pacíficament, com sempre!

    ResponElimina