dijous, 6 de novembre de 2008

Biel, Gerard


















La meva nit té dues llunes
Per lliurar-me la claror del meu camí.
Un deliri fet a mida del meu pas.
Una clenxa de gaixiva a la noguera.
La paleta de colors del meu mural.

El meu dia dos matins
Per viure la gaubança d’un nou jorn.
Una festa sense hora de termini.
Un cel i un mar, focs d’artifici.
Un viatge, un regal nou per obrir.


I tots dos sumen tres cors dins el meu cos
M’esperonen bategades l’esperit
No em preguntis quin és més bonic dels dos
Perquè és tasca molt difícil d’escollir.



Us estimo, ninos