dimarts, 9 de setembre de 2008

Escolta mar,

He vingut a veure't com cada nit
per a sentir-me prop per darrera vegada
dels teus batecs de sal, des de la terra.
Per a sentir-me per fi destinatari
de la teva immensa abraçada.

He portat a ròssec totes les vides
que m'has ofert en cada bateig, cada nit.
I aquí les tens, perquè les desis
barrejades entre les altres i les ofereixis
al més desgraciat dels teus nàufrags.

Ara sóc deixeble de les secretes confessions
que totes les nits engrandeixen la teva saviesa.
Nits on en la lluita entre aigües sabedores
s'amaguen les paraules dels individus.
Com jo les desprenia del meu cos la nit passada.